Parlar de habitatge no és només parlar d’un espai físic on viure. Des d’una perspectiva de drets humans, l’habitatge és una peça clau per garantir la dignitat, la salut i les oportunitats de les persones. Segons ONU-Habitat, el dret a un habitatge adequat és reconegut internacionalment i implica molt més que disposar d’un sostre: significa viure en condicions que permetin una vida segura, saludable i digna.

A La Fàbrica de la Transició entenem la ciutat i l’habitatge com a espais en transformació constant. Per això, és clau revisar què vol dir realment “habitatge adequat” i quins criteris ens ajuden a identificar-la.

Els 7 elements d’un habitatge adequat

ONU-Habitat defineix set elements essencials que determinen si un habitatge pot considerar-se adequada:

1. Seguretat de la tinença

Viure sense por a desnonaments, expulsions o amenaces. La seguretat jurídica de l’habitatge és el punt de partida per construir projectes de vida estables.

2. Disponibilitat de serveis i infraestructures

Aigua potable, sanejament, energia, ventilació i sistemes adequats de gestió de residus són essencials per garantir la salut i el benestar.

3. Assequibilitat

El cost de l’habitatge no hauria de comprometre altres necessitats bàsiques. Si una família dedica una part excessiva dels seus ingressos a l’habitatge, la seva qualitat de vida es veu afectada.

4. Habitabilitat

L’habitatge ha de ser segura i protegir de riscos climàtics, estructurals i sanitaris. També ha de disposar de prou espai per evitar situacions de sobreocupació.

5. Accessibilitat

Cal tenir en compte les necessitats de totes les persones, especialment col·lectius vulnerables o amb diversitat funcional, garantint dissenys inclusius.

6. Ubicació

L’habitatge ha d’estar connectada amb serveis essencials com escoles, centres de salut o oportunitats laborals, i no situar-se en zones de risc o contaminació.

7. Adequació cultural

L’habitatge també ha de respectar les identitats, les formes de vida i les expressions culturals de les persones que l’habiten.

Un dret que transforma les ciutats

Aquests set elements no són només criteris tècnics: són una manera d’entendre la ciutat des del dret a viure-hi dignament. Quan algun d’aquests elements falla, no només parlem d’un problema d’habitatge, sinó d’una vulneració de drets.

La realitat és que milions de persones arreu del món encara viuen en condicions inadequades: sense serveis bàsics, en espais insegurs o amb un cost desproporcionat respecte als seus ingressos. Aquesta situació ens interpel·la directament com a societat i com a projectes de transformació urbana.

Cap a un nou model d’habitatge

Repensar l’habitatge és també repensar el model de ciutat. Implica situar les persones al centre, garantir l’accés universal a serveis bàsics i entendre l’habitatge com una part essencial de la justícia social i climàtica.

A La Fàbrica de la Transició apostem per aquest canvi de mirada: una transició que no sigui només tecnològica o urbanística, sinó també social i cultural. Perquè no hi ha transició possible sense dret a un habitatge digne.

El Catllar, 20 de maig de 2026

Introducció

El passat 20 de maig vam assistir a la trobada sobre la gestió de les aigües del Gaià, centrada especialment en l’estat de l’Aqüífer Calcari de MOntmell (ACAMO) i els reptes associats als cabals ecològics del riu Gaià.

La sessió va anar a càrrec d’Alfred Pérez Paricio i altres membres de la Unitat tècnica de concessions de l’ACA. L’acte va combinar explicacions tècniques, dades hidrològiques i reflexions sobre els impactes del canvi climàtic, les extraccions i la gestió del territori.

1. L’aqüífer ACAMO i la conca del Gaià

L’estudi presentat analitza l’Aqüífer Calcari de MOntmell (ACAMO), que ocupa aproximadament 267 km² i forma part del Bloc hidrogeològic Gaià–Bonastre (MAS-20, MAS – massa d’aigua).

Una part important d’aquest aqüífer està vinculada a la conca del riu Gaià, que té una superfície aproximada de 424 km².

L’estudi, elaborat per Aquatec, analitza:

• l’estat quantitatiu de l’aqüífer,
• la relació entre les extraccions i el nivell piezomètric (nivell en què la pressió de l’aigua coincideix amb l’atmosfèrica),
• i la relació entre els aqüífers i els cabals ecològics del Gaià.

2. Descens sostingut dels nivells d’aigua

Un dels principals diagnòstics presentats és que els nivells de l’aqüífer han disminuït de manera sostinguda durant les darreres dècades (prospecció de 20 anys).

Es van mostrar dades de diversos pous on:

• s’han registrat descensos continus,
• alguns punts han baixat fins a 50 metres en els darrers 20 anys.

Segons la presentació:

“Es produeix un descens constant a tots els sectors.”

També es va remarcar que:

• el descens correlaciona amb l’augment de població i de les extraccions,
• els episodis de pluja només modifiquen temporalment la tendència,
• però no permeten recuperar els nivells històrics.

Els tècnics van indicar que, per recuperar els nivells, caldria reduir les extraccions a valors similars als de l’any 2003.

3. Sequera i canvi climàtic

La forta sequera del període 2021–2025 ha agreujat la situació.

Algunes dades destacades:

• precipitació mitjana: 527 mm/any,
• només aproximadament el 14% d’aquesta aigua recarrega realment l’aqüífer.

Es va remarcar que:

• avui NO plou molt menys que abans,
• però les temperatures més altes incrementen fortament l’evaporació i l’evapotranspiració.

També es va comentar que:

• l’augment de vegetació i massa forestal pot reduir la infiltració efectiva cap als aqüífers,
• i que els aqüífers es recuperen molt més lentament que els embassaments superficials.

4. Balanç hídric i situació crítica

Segons l’estudi:

• actualment surt més aigua de l’aqüífer de la que hi entra.

Es va parlar d’un desequilibri mitjà aproximat de:

• 1,5 hm³ anuals de pèrdua, amb anys especialment crítics on la baixada podria arribar als 15 hm³.

Aquestes dades indiquen una situació estructural de sobreexplotació.

5. El paper dels cabals ecològics del Gaià

Un altre bloc important de la trobada va ser el debat sobre els cabals ecològics.

Es va explicar que:

• els cabals ecològics són obligatoris legalment a Catalunya,
• especialment des de 2017,
• i que existeix normativa específica des del DOGC 4658 (27/07/2006).

L’ACA disposa d’un pla sectorial de cabals de manteniment per a les conques internes.

Els objectius principals són:

• mantenir els ecosistemes fluvials,
• garantir la continuïtat ecològica del riu,
• i recuperar dinàmiques naturals.

6. Relació entre l’embassament Catllar i l’aqüífer ACAMO

Es va comentar una qüestió especialment rellevant per al territori:

• amb l’alliberament de cabals ecològics, es recarreguen més els aqüífers aigües avall, però disminueix la recàrrega de l’ACAMO a través de l’embassament.

Algunes dades esmentades:

• cabal mitjà anual del Gaià: 7,7 hm³/any,
• capacitat de l’embassament del Catllar: 60 hm³.

També es va comentar que una possible proposta futura per a tota la UE, seria:

• desplaçar certes captacions cap a la part final del riu,
• seguint orientacions europees de gestió hidrològica.

7. Reflexions finals

La trobada va posar de manifest:

• la fragilitat de l’equilibri hídric del territori,
• la necessitat de reduir extraccions,
• i la importància de pensar la gestió de l’aigua de forma integrada entre aqüífers, rius, ecosistemes i usos humans.

També es va evidenciar que:

• la crisi hídrica actual no és només conseqüència de la manca de pluja,
• sinó també del model territorial, les demandes creixents i els efectes del canvi climàtic.

Per a projectes comunitaris i de transició ecològica com el nostre, aquestes qüestions són especialment rellevants, ja que connecten directament amb:

• l’autosuficiència,
• la gestió responsable dels recursos,
• i l’adaptació al context climàtic futur.

Canvi a les poblacions de més de 150.000 habitants en el sistemes de depuració, a partir de 2035, seran molt més exigents per poder eliminar certs elements de les aigües. Amb una forta inversió.

A La Fàbrica de la Transició, l’hort no és només un espai de producció d’aliments. És un laboratori viu on posem en pràctica principis de sostenibilitat, cures col·lectives i respecte per la terra. Una de les eines clau que comencem a explorar és la permacultura.

Què és la permacultura?

La permacultura és una forma de dissenyar espais sostenibles, basada en l’observació de la natura. Una metodologia senzilla que ens ajuda a pensar el nostre hort com un sistema viu i interconnectat. Un mètode bàsic de disseny seria el CEAP:

• Collir informació
• Evaluar l’entorn i necessitats
• Aplicar els principis de la permacultura

Aquests principis inclouen idees com observar i interactuar, captar i emmagatzemar energia, obtenir un rendiment, aplicar l’autoregulació, usar i valorar els recursos renovables, i molt més. Pots consultar-los tots en aquest recurs molt complet de La Casa Integral:

🔗 https://lacasaintegral.org/el-proceso-de-diseno/

També fem servir eines com la “escala de permanència”, que ens ajuda a prioritzar què cal dissenyar primer: començant pel clima i topografia, i baixant cap als camins, construccions, i plantes.

Acolchar: cuidar el sòl i la vida subterrània

Una pràctica clau que hem començat a implementar és l’acolxat (mulching). Aquesta capa de matèria orgànica sobre el sòl té diversos beneficis:

• Protegeix la terra del sol i de la sequedat
• Redueix la presència de males herbes
• Afavoreix la vida microbiana del sòl
• Manté la humitat i a llarg termini fertilitza el terreny

D’aquesta manera, convertim el nostre hort en un petit ecosistema resilient.

Densitat de nutrició: el sòl com a font de salut

Un dels grans objectius de l’horticultura ecològica és la densitat nutricional: produir verdures amb alts continguts de vitamines, minerals, fibra, antioxidants i compostos antiinflamatoris. Però per aconseguir aliments més nutritius, hem de començar per tenir sòls sans i vius.

Com diu aquest article:

“Per menjar aliments més rics nutricionalment i que això repercuteixi positivament en la nostra salut, hem de cuidar els nostres sòls.”

🔗 https://www.bioecoactual.com/2022/09/26/salud-suelo-y-densidad-nutricional-alimentos/

L’hort com a espai de transformació

Amb cada acció a l’hort, construïm autonomia alimentària, comunitat i una relació més sana amb el territori. Seguirem aprenent, experimentant i compartint aquest camí col·lectiu cap a la transició ecosocial.

La Fàbrica de la Transició en dades, segons la instal·lació fotovoltaica proposada:

1. Dades tècniques de la instal·lació solar:

• Nombre de plaques: 103 unitats
• Mida de cada placa: 2 m × 1 m → Superfície per placa = 2 m²
• Superfície total ocupada: 103 × 2 m² = 206 m²
• (equivalent a ~2 pisos de 100 m² cada un)
• Potència per placa: 450 Wp (watts-pic)
• Potència total instal·lada: 103 × 450 Wp = 46,35 kWp

---

2. Producció energètica anual estimada:

• Fórmula simplificada:
  Producció anual (kWh) = Potència (kWp) × hores de sol equivalents/any
• Hores de sol equivalents a Catalunya: ~1.500 h/any (valor mitjà)
  46.35 kWp × 1.500 h = ≈69,525 kWh/any

Nota: Aquesta xifra varia segons orientació, inclinació, ombres, etc.

---

3. Consum dels vint habitatges:

• Consum mitjà per habitatge: ~3.000 kWh/any (sense incloure escalfament o aire condicionat)
• Consum total anual:
  20 × 3.000 kWh = 60.000 kWh/any

Conclusió: La instal·lació podria cobrir el 100% del consum elèctric dels habitatges (suposant eficiència òptima i sense pèrdues). En la pràctica, es cobreix entre un 70-90%, depenent de l’emmagatzematge i l’autoconsum.

---

4. Estalvi econòmic i ambiental:

• Estalvi anual en electricitat (preu mitjà 0.20 €/kWh):
  69,525 kWh×0.20 €=≈13,905 €/any

• Reducció d’emissions de CO₂ (0.4 kg CO₂/kWh):
  69,525 kWh×0.4 kg=27,810 kg CO₂/any

5. Compatibilitat amb l’edifici:

• Espai necessari: 206 m²
  • Es poden instal·lar a:
    • Teulada plana (ideal)
    • Pèrgoles per a aparcaments
    • Façanes integrades (menys comú)

• Orientació ideal: Sud (a Catalunya), amb inclinació de 30-35° per maximitzar la producció.

---

6. Punt crític: Autoconsum i bateries

• Sense bateries: L’excedent d’energia es injecta a la xarxa (compensada per la companyia elèctrica).
• Amb bateries: Es pot emmagatzemar fins a un 30-50% de l’energia diària per ús nocturn.

---

7. Inversors i sistema elèctric:

• Nombre d’inversors: 2-3 inversors de ~20 kW cada un (per gestionar els 46,35 kWp).
• Tensió del sistema: Probablement trifàsic (400 V), adequat per a edificis amb demanda elevada.

---

8. Viabilitat econòmica:

• Cost aproximat de la instal·lació:
  Entre 1.0 i 1.3 €/Wp → 46,350 Wp×1.2 €=≈55,620 €

• Retorn de la inversió (ROI):
  55,620 € ÷ 13,905 €/any ≈ 4 anys (sense subvencions)
  Amb subvencions (ex.: Next Generation EU), el ROI es reduiria a 3-4 anys.

---

Resum

Aquesta instal·lació fotovoltaica està ben dimensionada per a un edifici de vint habitatges, amb capacitat per cobrir la major part del seu consum elèctric. La combinació d’estalvi econòmic, sostenibilitat i escalfament global la converteixen en una inversió estratègica.

Una de les solucions tecnològiques disponibles avui dia en el reaprofitament dels recursos hídrics és la regeneració de les aigües grises, una tècnica per reutilitzar l’aigua.

Les estacions de regeneració d’aigües grises són uns sistemes basats en membranes i digestió microbiana per a l’obtenció d’aigües de qualitat que poden ser reutilitzades per a reg i WC, a partir d’aigües provinents de rentadores, dutxes, banyeres i piques de bany.

Aquest sistema pot arribar a proporcionar una mitjana de reducció estimada del 30% en l’ús de l’aigua per família. Es calcula que el consum mitjà d’aigua d’un habitatge* sense jardí és el següent:

• 34% a la dutxa
• 18% al lavabo 
• 10% a la rentadora
• 21% al vàter

Els beneficis ecològics del reciclatge d’aigües grises són diversos:

• Menor impacte de la infraestructura de les fosses sèptiques i de la depuradora.
• Reducció del consum d’energia i la contaminació química del tractament.
• Recàrrega d’aigües subterrànies.
• Redueix significativament la dependència dels subministraments d’aigua potable.  
• Disminueix la càrrega dels sistemes municipals de clavegueram.  
• Minimitza la contaminació de l’aigua i conserva els recursos naturals.  
• Estalvi de costos: pot fer baixar el cost de les factures del subministrament d’aigua a llarg termini.

La normativa que regula la reutilització d’aigües depurades és el RD 1620/2007, de 7 de desembre.

*A la regió metropolitana de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA WEB:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Aig%C3%BCes_grises

• https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/G_R_D_I/Projectes-Vinculats-ACA/WSR-Repositori_TEC_reutilitzacio.pdf

• https://fnca.eu/biblioteca-del-agua/directorio/file/2109-1306271428-94

• https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-21092

L’empresa Naturalea ha desenvolupat un projecte per a la Fàbrica de la Transició que consisteix en una fitodepuradora o aiguamolls de depuració naturals per a les aigües residuals dels habitatges de la cooperativa.

Copiar la natura: una solució natural per a la depuració d’aigües residuals

Aquests aiguamolls artificials són sistemes dissenyats per imitar els processos naturals de purificació de l’aigua que ocorren en els aiguamolls naturals. Gràcies a l’alta activitat microbiana i a la vegetació aquàtica, aquests sistemes són capaços d’eliminar contaminants orgànics i inorgànics de les aigües residuals de manera eficient i sostenible.

Actuacions proposades en el projecte

Un aiguamoll combinat dissenyat per tractar l’aigua. Primer un aiguamoll de flux vertical, seguit d’un aiguamoll de flux horitzontal. Es considera un consum total diari d’aigua per habitant de 140 l.

Perfil de la proposta

La composició del sistema:

• Aiguamoll de flux subsuperficial vertical
  • 3 cel·les de 38,4 m² = 115 m²
• Aiguamoll de flux subsuperficial horitzontal
  • 1 cel·la de 76,8 m²

Els avantatges més importants dels sistemes de depuració natural enfront dels sistemes tradicionals de depuració són els següents:

• Simplicitat de funcionament.
• Baix cost d’explotació.
• Manteniment mínim anual.
• Rendiment immediat tot just feta la instal·lació.
• Fàcil integració al medi ambient, recreant un hàbitat humit d’alta biodiversitat: aus, invertebrats, amfibis, etc.
• Permet el desenvolupament d’activitats d’educació científica i ambiental pels visitants.
• Millora de la qualitat paisatgística.
• Control d’olors.

Situació de la instal·lació respecte a l’entorn

Bibliografia:

• Naturalea: naturalea.eu/docs/2018/05/sistemes_depuracio_natural.ca_.pdf 
• Naturalea: Projecte executiu aiguamolls de depuració a la Fàbrica de la Transició.
• UPC: upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/3283/53974-2.pdf
• Imatges: Gemini, Naturalea i Google Maps

Un molí fariner és la primera estructura documentada al lloc on actualment es troba el conjunt de la Fàbrica de la Transició. Els seus orígens són desconeguts amb precisió, però és documentat per primer cop el 1341 i les restes arqueològiques indiquen que l’origen del molí se situa en el segle XII.

Hi havia monopolis senyorials que obligaven els vilatans a fer ús dels serveis del senyor i prohibien la creació d’alternatives. Els habitants estaven obligats a moldre el gra al molí, que era arrendat a tercers que el gestionaven en nom del senyor i perdien part d’aquest gra com a impost per l’ús.

Els senyors del Catllar, hereus del llinatge Montoliu des del 1066 fins al 1344, probablement van ser els responsables de la creació del molí. El 1351 la senyoria del Catllar és venuda a la família Olzinelles, i els descendents d’aquesta, la família Queralt, l’hereta i la reté fins al segle XIX.

El 1488 el Catllar té només aquest molí blader, amb una sola mola que el fa incapaç de satisfer totes les necessitats. L’any 1535 la situació s’ha revertit i s’amplia; des d’aquest moment, en aquesta zona s’hi poden trobar un total de 6 molins amb diverses moles, premses, rodes i malls. Aquest complex industrial va ser clau per a l’èxit econòmic de la vila durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Nau Vella

És molt confús saber quan es va construir la Nau Vella, o Fàbrica Vella. Es considera el ventall format entre els anys 1756 i 1762 i es pensa en el comte Ignasi Andreu com a responsable de la construcció. Aquesta instal·lació, que va començar la seva activitat com a molí paperer, ja apareix en un cens del 1775 dels molins paperers de Catalunya.

El 1842, Joan Baptista Maria III de Queralt i de Silva, vuitè comte de Santa Coloma, va vendre a Josep Safont i Lluch, comerciant vigatà, els drets que tenia sobre el senyoriu del Catllar, que incloïen el molí. Safont va fer-hi millores i va modernitzar el molí paperer, i també va ser el responsable de la construcció de la Nau Nova.

Nau Nova

L’auge de la indústria paperera va propiciar la construcció d’un nou edifici l’any 1860 per ampliar la producció de paper i adaptar-se a la tecnologia del moment. Per fer l’edifici es va enderrocar la casa del moliner, just al costat del molí fariner del segle XIII, i un trull d’oli i part del molí medieval van ser incorporats a la nova construcció.

La família es va anar desfent de les propietats a mesura que minvava la fortuna. La fabricació de paper va continuar fins al 1912, any en què va decidir convertir el complex en fàbrica tèxtil. Posteriorment, el 1914, s’hi va construir una central elèctrica, que va continuar en funcionament fins a l’any 1972. Finalment, l’any 1975 la fàbrica tèxtil va tancar definitivament. La crisi que es patia al país i la inauguració de l’embassament del Gaià van tenir a veure segurament amb aquesta decisió.

Colònia

La Colònia és un edifici allargat, independent de la resta, aixecat al mateix temps que l’edifici ampliava les instal·lacions, sobre l’any 1845. El recinte es va construir per acollir-hi setze habitatges per a les famílies dels treballadors de la fàbrica tèxtil.

Actualitat

Avui dia el conjunt pertany a una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social, de consumidors i usuaris i d’habitatge en cessió d’ús que té com a objectius:

• La regeneració del patrimoni arquitectònic i de l’entorn ecològic.
• La constitució d’una comunitat de persones afins a la transició socioecològica que vulguin viure en comunitat.
• La creació d’habitatges accessibles, no especulatius i ecològics en format cohabitatge (cohousing). El cohabitatge segueix el model danès Andel, on cadascú té el seu pis per protegir la intimitat i comparteix alhora, amb les altres persones, espais comuns gestionats i organitzats per elles mateixes.
• La creació d’un espai de cohabitatge intergeneracional.
• La creació d’oportunitats de desenvolupament productiu i empresarial dins del marc de la sostenibilitat i la transició ambiental.
• Contribuir al floriment social, històric, econòmic, ecològic i cultural del Catllar.

Bibliografia

“La Fàbrica. Estudi Històric de la Fàbrica del Catllar”. Aleix Rovira i Miró. Universitat de Barcelona (2019)

El 5 de juny del 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar el canvi del POUM del Catllar proposat per l’Ajuntament. Ja tenim llum verda per tirar endavant el nostre projecte de cohabitatge i altres usos dels edificis!