El Catllar, 20 de maig de 2026

Introducció

El passat 20 de maig vam assistir a la trobada sobre la gestió de les aigües del Gaià, centrada especialment en l’estat de l’Aqüífer Calcari de MOntmell (ACAMO) i els reptes associats als cabals ecològics del riu Gaià.

La sessió va anar a càrrec d’Alfred Pérez Paricio i altres membres de la Unitat tècnica de concessions de l’ACA. L’acte va combinar explicacions tècniques, dades hidrològiques i reflexions sobre els impactes del canvi climàtic, les extraccions i la gestió del territori.

1. L’aqüífer ACAMO i la conca del Gaià

L’estudi presentat analitza l’Aqüífer Calcari de MOntmell (ACAMO), que ocupa aproximadament 267 km² i forma part del Bloc hidrogeològic Gaià–Bonastre (MAS-20, MAS – massa d’aigua).

Una part important d’aquest aqüífer està vinculada a la conca del riu Gaià, que té una superfície aproximada de 424 km².

L’estudi, elaborat per Aquatec, analitza:

• l’estat quantitatiu de l’aqüífer,
• la relació entre les extraccions i el nivell piezomètric (nivell en què la pressió de l’aigua coincideix amb l’atmosfèrica),
• i la relació entre els aqüífers i els cabals ecològics del Gaià.

2. Descens sostingut dels nivells d’aigua

Un dels principals diagnòstics presentats és que els nivells de l’aqüífer han disminuït de manera sostinguda durant les darreres dècades (prospecció de 20 anys).

Es van mostrar dades de diversos pous on:

• s’han registrat descensos continus,
• alguns punts han baixat fins a 50 metres en els darrers 20 anys.

Segons la presentació:

“Es produeix un descens constant a tots els sectors.”

També es va remarcar que:

• el descens correlaciona amb l’augment de població i de les extraccions,
• els episodis de pluja només modifiquen temporalment la tendència,
• però no permeten recuperar els nivells històrics.

Els tècnics van indicar que, per recuperar els nivells, caldria reduir les extraccions a valors similars als de l’any 2003.

3. Sequera i canvi climàtic

La forta sequera del període 2021–2025 ha agreujat la situació.

Algunes dades destacades:

• precipitació mitjana: 527 mm/any,
• només aproximadament el 14% d’aquesta aigua recarrega realment l’aqüífer.

Es va remarcar que:

• avui NO plou molt menys que abans,
• però les temperatures més altes incrementen fortament l’evaporació i l’evapotranspiració.

També es va comentar que:

• l’augment de vegetació i massa forestal pot reduir la infiltració efectiva cap als aqüífers,
• i que els aqüífers es recuperen molt més lentament que els embassaments superficials.

4. Balanç hídric i situació crítica

Segons l’estudi:

• actualment surt més aigua de l’aqüífer de la que hi entra.

Es va parlar d’un desequilibri mitjà aproximat de:

• 1,5 hm³ anuals de pèrdua, amb anys especialment crítics on la baixada podria arribar als 15 hm³.

Aquestes dades indiquen una situació estructural de sobreexplotació.

5. El paper dels cabals ecològics del Gaià

Un altre bloc important de la trobada va ser el debat sobre els cabals ecològics.

Es va explicar que:

• els cabals ecològics són obligatoris legalment a Catalunya,
• especialment des de 2017,
• i que existeix normativa específica des del DOGC 4658 (27/07/2006).

L’ACA disposa d’un pla sectorial de cabals de manteniment per a les conques internes.

Els objectius principals són:

• mantenir els ecosistemes fluvials,
• garantir la continuïtat ecològica del riu,
• i recuperar dinàmiques naturals.

6. Relació entre l’embassament Catllar i l’aqüífer ACAMO

Es va comentar una qüestió especialment rellevant per al territori:

• amb l’alliberament de cabals ecològics, es recarreguen més els aqüífers aigües avall, però disminueix la recàrrega de l’ACAMO a través de l’embassament.

Algunes dades esmentades:

• cabal mitjà anual del Gaià: 7,7 hm³/any,
• capacitat de l’embassament del Catllar: 60 hm³.

També es va comentar que una possible proposta futura per a tota la UE, seria:

• desplaçar certes captacions cap a la part final del riu,
• seguint orientacions europees de gestió hidrològica.

7. Reflexions finals

La trobada va posar de manifest:

• la fragilitat de l’equilibri hídric del territori,
• la necessitat de reduir extraccions,
• i la importància de pensar la gestió de l’aigua de forma integrada entre aqüífers, rius, ecosistemes i usos humans.

També es va evidenciar que:

• la crisi hídrica actual no és només conseqüència de la manca de pluja,
• sinó també del model territorial, les demandes creixents i els efectes del canvi climàtic.

Per a projectes comunitaris i de transició ecològica com el nostre, aquestes qüestions són especialment rellevants, ja que connecten directament amb:

• l’autosuficiència,
• la gestió responsable dels recursos,
• i l’adaptació al context climàtic futur.

Canvi a les poblacions de més de 150.000 habitants en el sistemes de depuració, a partir de 2035, seran molt més exigents per poder eliminar certs elements de les aigües. Amb una forta inversió.