Un molí fariner és la primera estructura documentada al lloc on actualment es troba el conjunt de la Fàbrica de la Transició. Els seus orígens són desconeguts amb precisió, però és documentat per primer cop el 1341 i les restes arqueològiques indiquen que l’origen del molí se situa en el segle XII.

Hi havia monopolis senyorials que obligaven els vilatans a fer ús dels serveis del senyor i prohibien la creació d’alternatives. Els habitants estaven obligats a moldre el gra al molí, que era arrendat a tercers que el gestionaven en nom del senyor i perdien part d’aquest gra com a impost per l’ús.

Els senyors del Catllar, hereus del llinatge Montoliu des del 1066 fins al 1344, probablement van ser els responsables de la creació del molí. El 1351 la senyoria del Catllar és venuda a la família Olzinelles, i els descendents d’aquesta, la família Queralt, l’hereta i la reté fins al segle XIX.

El 1488 el Catllar té només aquest molí blader, amb una sola mola que el fa incapaç de satisfer totes les necessitats. L’any 1535 la situació s’ha revertit i s’amplia; des d’aquest moment, en aquesta zona s’hi poden trobar un total de 6 molins amb diverses moles, premses, rodes i malls. Aquest complex industrial va ser clau per a l’èxit econòmic de la vila durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Nau Vella

És molt confús saber quan es va construir la Nau Vella, o Fàbrica Vella. Es considera el ventall format entre els anys 1756 i 1762 i es pensa en el comte Ignasi Andreu com a responsable de la construcció. Aquesta instal·lació, que va començar la seva activitat com a molí paperer, ja apareix en un cens del 1775 dels molins paperers de Catalunya.

El 1842, Joan Baptista Maria III de Queralt i de Silva, vuitè comte de Santa Coloma, va vendre a Josep Safont i Lluch, comerciant vigatà, els drets que tenia sobre el senyoriu del Catllar, que incloïen el molí. Safont va fer-hi millores i va modernitzar el molí paperer, i també va ser el responsable de la construcció de la Nau Nova.

Nau Nova

L’auge de la indústria paperera va propiciar la construcció d’un nou edifici l’any 1860 per ampliar la producció de paper i adaptar-se a la tecnologia del moment. Per fer l’edifici es va enderrocar la casa del moliner, just al costat del molí fariner del segle XIII, i un trull d’oli i part del molí medieval van ser incorporats a la nova construcció.

La família es va anar desfent de les propietats a mesura que minvava la fortuna. La fabricació de paper va continuar fins al 1912, any en què va decidir convertir el complex en fàbrica tèxtil. Posteriorment, el 1914, s’hi va construir una central elèctrica, que va continuar en funcionament fins a l’any 1972. Finalment, l’any 1975 la fàbrica tèxtil va tancar definitivament. La crisi que es patia al país i la inauguració de l’embassament del Gaià van tenir a veure segurament amb aquesta decisió.

Colònia

La Colònia és un edifici allargat, independent de la resta, aixecat al mateix temps que l’edifici ampliava les instal·lacions, sobre l’any 1845. El recinte es va construir per acollir-hi setze habitatges per a les famílies dels treballadors de la fàbrica tèxtil.

Actualitat

Avui dia el conjunt pertany a una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social, de consumidors i usuaris i d’habitatge en cessió d’ús que té com a objectius:

• La regeneració del patrimoni arquitectònic i de l’entorn ecològic.
• La constitució d’una comunitat de persones afins a la transició socioecològica que vulguin viure en comunitat.
• La creació d’habitatges accessibles, no especulatius i ecològics en format cohabitatge (cohousing). El cohabitatge segueix el model danès Andel, on cadascú té el seu pis per protegir la intimitat i comparteix alhora, amb les altres persones, espais comuns gestionats i organitzats per elles mateixes.
• La creació d’un espai de cohabitatge intergeneracional.
• La creació d’oportunitats de desenvolupament productiu i empresarial dins del marc de la sostenibilitat i la transició ambiental.
• Contribuir al floriment social, històric, econòmic, ecològic i cultural del Catllar.

Bibliografia

“La Fàbrica. Estudi Històric de la Fàbrica del Catllar”. Aleix Rovira i Miró. Universitat de Barcelona (2019)