El Comú Català i La Fàbrica de la Transició

Si fem cas de la Wikipedia, un comú o una comuna és una circumscripció territorial que pot correspondre a un municipi, una ciutat amb els seus pobles i vilatges o bé un grup de pobles. Als Països Catalans, històricament era utilitzat el nom de comú, comuna o universitat, fins que, amb els decrets de Nova Planta, la denominació va ser substituïda per la de municipi. Amb l’excepció d’Andorra, on ha perdurat el nom de comú.

Així mateix, es pot observar que comú no només fa referència a una circumscripció territorial, sinó que també es fa servir per anomenar els béns comunals en l’àmbit de la societat catalana. David Algarra, al seu llibre El comú català, ofereix una valuosa contribució a l’estudi de la història de Catalunya i de la importància dels béns comunals.

Els béns comunals (també coneguts com a procomuns) són béns l’aprofitament dels quals correspon a la totalitat dels veïns. Els béns comunals eren fonamentals, en l’antiguitat, per a la subsistència de les comunitats rurals, i representaven una forma de gestió de recursos basada en la solidaritat i l’equitat. Segons Algarra, els béns comunals van ser sistemàticament erosionats amb els pas dels segles i finalment eliminats per les forces de l’Estat i les elits econòmiques. 

Tot i que en el seu origen el comú estava molt lligat a la gestió de prats, boscos, ramats, aigua i altres mitjans i serveis, avui dia fa referència també a altres tipus de recursos. La Viquipèdia, per exemple, és un procomú de base digital.

Històricament, es pot observar una tradició de col·laboració a Catalunya que ha tingut continuïtat des de ja fa més d’un segle amb el cooperativisme. La relació entre el bé comú i el cooperativisme és molt estreta i complementària. Tots dos conceptes comparteixen una visió de l’economia i la societat basada en la col·laboració, la solidaritat i la gestió democràtica dels recursos.Els béns comunals i les cooperatives tenen una base comuna: els recursos són més valuosos quan es comparteixen. Tots dos promouen la presa de decisions de manera democràtica, són part de l’economia social i solidària i són complementaris. El cooperativisme pot ser una eina per gestionar i protegir els béns comuns: són dos conceptes que es reforcen mútuament. El bé comú proporciona una base de recursos compartits, mentre que el cooperativisme ofereix un marc organitzatiu per gestionar aquests recursos.

La Fàbrica de la Transició representa una oportunitat única per revitalitzar la rica tradició dels comuns a Catalunya. Igual que en l’època medieval i moderna, quan els boscos, les aigües i les terres eren gestionats col·lectivament per les comunitats, la Fàbrica ens convida a repensar models econòmics i socials basats en la col·laboració i la sostenibilitat. Projectes com ara horts urbans compartits, cooperatives energètiques i plataformes de consum col·laboratiu són exemples actuals de com els principis dels comuns poden adaptar-se als desafiaments del segle XXI. Recuperant aquesta herència, podem construir comunitats més resilients, democràtiques i equitatives, en què els recursos es gestionin de manera col·lectiva en benefici de tothom.

Bibliografia